[aquest article està escrit per dues persones, Isabel Benítez Romero i Israel Saeta Pérez]
Unes setmanes enrera l’FBI va donar l’ordre de detindre preventivament als directius de Megavideo/Megaupload, sota els arguments de conspiració i violació dels drets d’autor. Megaupload és un servei que permet l’emmagatzematge d’arxius de gran tamany i Megavideo permet la visualització online d’aquests continguts (streaming). Aquestes possibilitats tècniques van permetre, a banda d’arxius privats, la pujada i la visualització de continguts protegits amb copyright, sent especialment famososos els portals que enllaçaven películes, series, … a nivell internacional. De fet, a l’auto de l’FBI s’esmenta explícitament al portal SeriesYonkis – el portal més transitat per a la visualització de sèries- o Taringa – portal argentí per a l’intercanvi d’enllaços-.
El tancament dels servidors de Megaupload ha estat un esdeveniment d’impacte internacional ja què, no només s’ha violat l’accés i condicions del servei de milers de persones que van contractar (i abonar) els serveis “premium” d’aquesta empresa. Als fòrums i mitjans de comunicació de fet aquesta mesura ha estat interpretada dins d’un context de “guerra d’internet”. Uns la defineixen en termes de “defensa dels creadors” i d’altres en termes de defensa de la llibertat d’expressió i de neutralitat de la xarxa.
Antecedents
Davant del creixement exponencial de les comunicacions digitals i l’expansió d’Internet, els desitjos de parcelar, controlar, censurar i limitar les possibilitats tècniques que ofereix la xarxa són patents, tant en la vessant d’espionatge i monitorització de les comunicacions (p.e. Xarxa Echelon), com en la vessant de disfressar el control de la producció de continguts sota la bandera de què la llibertat d’expressió afavoreix la impunitat de les xarxes de pornografia infantil, el terrorisme o la violació dels drets d’autor.
En aquest sentit, podem trobar les lleis Ley Sinde-Wertt (Espanya), Hadopi (França), SOPA (EUA) i, a nivell internacional, ACTA. Totes tenen en comú la protecció de la propietat intelectual abusiva en tant que viola drets fonamentals com la privacitat, o la llibertat d’expressió. El que és més escandalós és que són regulacions netament promogudes pels lobbis multimèdia al marge de la població i del debat públic i realment democràtic.
La guerra pels drets fonamentals a la xarxa rebifa: desprès de l’asfixiament i persecució de Wikileaks, el tancament de Megavideo ha tornat a aixecar la resistència organitzada del col·lectiu Anonymous, el qual menys de 24h deprès de l’anunci del FBI va tombar les pàgines de les patronals discogràfiques i cinematogràfiques de EUA, entre altres.
L’estat de la qüestió
Tot i que la bretxa digital existeix i l’accés no és ni popular ni universal, la defensa per la neutralitat de la xarxa és un assumpte que, tard o d’hora ens afecta a tots i a totes. Cal destacar un parell de coses que han estat conseqüència directa de que Megaupload hagi estat un sistema centralitzat -fàcilment extrapolables a la teoria política-i que han obligat a fer una reflexió sobre la dependència de serveis comercials, privats i centralitzats enlloc d’apostar per models d’invercanvi d’informació descentralitzats, democràtics i desenvolupats amb programari lliure.
La primera, com unes poques persones han aconseguit fer una fortuna aprofitant-se de la feina d’altres; en aquest cas, els intermediaris xuclòcters no han estat les discogràfiques sinó els administradors de Megaupload. Segon informacions publicades en alguns mitjans, el fundador de Megaupload, Kim Schmitz “Dotcom”, posseïa una fastuosa mansió en Nova Zelanda, milions de dòlars i més d’una dotzena de cotxes de luxe.
La segona, la cerca d’alternatives a Megaupload ha produït com efecte col·lateral el creixement exponencial dels sistemes d’intercanvi d’arxius entre iguals com ara Emule o Torrent, on els continguts estan repartits al llarg de multitud d’ordinadors personals. Aquí es premia la generositat a l’hora de compartir i la diversitat dels continguts més enllà de les estrenes de Hollywood.