[Aquest article el vaig escriure jo i es va publicar a La Burxa de juny de 2012]
Fa ja més d’un any del naixement de l’assemblea indignada de Sants. Una assemblea que va començar amb una acampada a la Plaça de Sants quasi simultània amb la del 15M de Plaça Catalunya i que és una prova de l’alta implicació dels moviments socials al barri.
El temps no ha passat ni molt menys en va: al llarg de tot aquest any l’assemblea ha experimentat un procés natural de transformació i consolidació en multitud de sentits. Per exemple, agafant unes dinàmiques i freqüència adequades a les reunions, que van passar de ser diàries a setmanals -amb reunions temàtiques de tant en tant-. Si bé l’assistència a les assemblees ha estat desigual al llarg del any -augmentant significativament en tornar a fer les assemblees a les places després de l’hivern, o l’aniversari 12m15m- el grup de gent que participa més activament s’ha anat estabilitzant, creant esperit de grup, bon clima de confiança i capacitat de treball. Així mateix, moltes comissions han evolucionat fins adquirir certa autonomia pròpia, com són els casos de les de laboral, habitatge, la universitat indignada o la de difusió i comunicació.
És molt important valorar la connexió i col·laboració amb altres assemblees, col·lectius i grups de treball transversals. Des de la participació a l’Espai de Coordinació de barris de Barcelona a punts de trobada per anar juntes amb altres barris a manifestacions, passant per la Coordinadora Laboral i de Suport Mutu -on la comissió laboral de Sants participa activament-, l’Assemblea Groga -que coordina la lluita per una educació de qualitat i organitza cassolades davant les escoles- o feministes indignades -amb qui Sants va participar a la cadena humana pel dret a decidir sobre el propi cos el 10 de març amb una pancarta de 10 metres-, entre molts altres. De fet, molta gent de l’assemblea indignada de Sants participa activament en les reunions i activitats d’aquests col·lectius, afavorint una connexió més directa.
La presència d’espais relacionats amb els moviments socials al barri també ha estat d’una ajuda incalculable: Can Vies, l’Espai Obert, Can Batlló, l’Ateneu Llibertari, el Centre Social de Sants i la Ciutat Invisible han estat l’escenari d’assemblees quan plovia o feia massa fred, a més a més de xerrades, debats, sopadors i festetes.
Cal destacar l’activitat de la Comissió Laboral de l’assemblea, que durant tots aquests mesos ha establert relacions amb els i les treballadores de multitud de centres de feina propers, defensant els drets de les treballadores allà on ha estat necessari. Aquesta feina ha estat resultat, entre altres, de concentracions a Caprabo per a denunciar l’acomiadament de treballadores implicades en la lluita sindical o els piquets a Qualytel i altres llocs de feina durant la darrera vaga general.
Durant els mesos d’octubre i novembre la Universitat Indignada de Sants va organitzar fins a onze xerrades i debats amb temes com la llei electoral, la democràcia directa, el funcionament de la borsa, el cooperativisme o la manipulació als mitjans de comunicació.
També al novembre, amb el suport i participació de tot el moviment 15M a Barcelona, es va portar a terme la reapropiació d’un edifici -situat al barri d’Hostafrancs-, propietat d’una immobiliària, que portava buit des de fa anys per a destinar-lo a l’allotjament de persones desnonades, a imitació del projecte de l’Edifici 15-O a Nou Barris. Encara que, malauradament, aquest edifici, batejat com Habitatge 18-N, va acabar sent desallotjat pels Mossos d’Esquadra, la lluita pel dret a un habitatge digne no es va aturar. La Comissió d’Habitatge va celebrar el 25 de febrer una trobada d’afectats i afectades pel problema de l’habitatge a Can Batlló, i encara continua celebrant trobades setmanals.
En definitiva, una assemblea plena de vida que ha aconseguit sobreviure tot aquest any (que no és poc!) i mantenir bon ritme amb una gran diversitat d’activitats i mobilitzacions. I el que ens queda! Vine-hi i ajuda’ns a definir el futur perquè… això ja no es para!