Una completa bateria d‘eines i consells per a millorar l‘experiència assembleària
(aquesta és la ressenya d’un llibre que vaig escriure per a La Directa)
Durant aquests darrers mesos i coincidint amb el creixement del moviment 15M, hem assistit a una expansió sense precedents del nombre d’assemblees, de composició i objectius molt variats. Si bé algunes d’elles han tingut una efectivitat i una capacitat d’atracció de gent realment sorprenent, la manca d’experiència de gran part de la societat amb els mètodes assemblearis, unida a la diversitat i alta mobilitat de les persones que acudeixen a les assemblees, pot provocar que en molts casos aquestes puguin tornar-se tedioses, l’interès decaigui i la presa de decisions s’estanqui.
Davant d’aquesta situació, hem de practicar l’autocrítica i no avergonyir-nos: si bé són molts els àmbits on es desenvolupen reunions de tipus assembleari, no existeix una divulgació general de les tècniques que faciliten el seu desenvolupament eficaç. Aquest llibre és una curta guia pràctica que tracta de omplir aquest forat dotant als diferents col·lectius de les eines necessàries per a treure-li tot el suc possible a les assemblees.
La guia es centra en tres nivells d’objectius. El primer, d’eficàcia: que es compleixen les premises per les que va ser convocada l’assemblea. El segon, de participació democràtica: que totes les opinions i suggerències siguin escoltades i no hi hagi imposicions ni coaccions. I el tercer, de bon clima grupal: que les relacions entre els i les membres siguin de cordialitat, cooperació i confiança.
Així, es desenvolupen, entre altres, els temes de com preparar-les -ordre del dia, duració de les sessions, organització de l’espai disponible-, els diferents tipus de reunions -cada un amb tècniques pròpies-, els processos de presa de decisions consensuades col·lectives, el paper de la moderació -que moltes vegades no es respecta o fins i tot no existeix-, com desenvolupar assemblees amb col·lectius nombrosos -que normalment requereixen d’informació i debat previ en grups més petits i un esforç especial en la preparació-, la presa d’actes, mecanismes de resolució de conflictes i frustracions dins del grup, tècniques de comunicació efectiva i mètodes d’auto-avaluació per a aconseguir una millora constant.
Tot i tenint en compte la seva relativa antiguitat (motiu pel qual no es tracta l’ús de les noves tecnologies a l’organització i difusió d’informació), el text manté una vigència més que notable. En multitud d’ocasions el lector es veurà sorprès al trobar-se reflectit als exemples que es presenten. En resum, una guia de molt recomanable lectura per a tothom que participi assíduament a assemblees, tant si hi té llarga experiència com si no.
**
Fitxa:
Asambleas y reuniones – Metodologías de autoorganización
Ana Rosa Lorenzo Vila i Miguel Martínez López,
Traficantes de Sueños i APES, 2001